El conveni col·lectiu aplicable a una empresa depén de la seua activitat real, valorada junt amb altres elements com el CNAE, no només del seu nom. Com comprovar-ho i què fer quan hi ha dubtes o diversos convenis possibles.
El conveni col·lectiu que li correspon a una empresa no depén del seu nom comercial, de l’epígraf fiscal ni del que diguen els seus estatuts, sinó de l’activitat real que desenvolupa. L’Estatut dels Treballadors vincula empreses i treballadors al conveni l’àmbit funcional, territorial i personal del qual encaixe amb eixa activitat efectiva (art. 82 ET). Per a comprovar-ho cal identificar primer l’activitat principal real del negoci i després localitzar, en el registre oficial o en el butlletí corresponent, el conveni sectorial que la recull de forma expressa.
El criteri decisiu és l’activitat real i efectiva que desenvolupa l’empresa, no la seua denominació social. Per a identificar-la es valoren conjuntament diversos elements —CNAE, IAE, objecte social, activitat declarada davant la Seguretat Social, funcions realment exercides, organització i procés productiu, i el pes de cada activitat si n’hi ha diverses—, sense que cap d’ells, per si sol, la determine automàticament. Un conveni col·lectiu té un àmbit funcional (quines activitats cobrix) i un àmbit territorial (estatal, autonòmic o provincial), i només obliga les empreses l’activitat de les quals encaixa en tots dos.
Quan una empresa desenvolupa diverses activitats alhora, sol aplicar-se el criteri de l’activitat principal o preponderant del conjunt del negoci. No és una regla absoluta: la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius (CCNCC) contempla també empreses amb activitats independents i autònomes entre si, on no sempre es pot fixar a priori una única activitat principal per a un sol conveni. I si l’empresa compta amb un conveni propi, este només té prioritat aplicativa sobre el sectorial en les matèries taxades per l’article 84.2 ET —horari i distribució de la jornada, treball a torns, planificació de vacances, hores extraordinàries, alguns aspectes de la contractació, classificació professional i conciliació—, sense que existisca eixa prioritat per al salari base i els complements salarials amb caràcter general.
Activitat real de l’empresa — el factor decisiu; es valora amb diversos indicis, cap per si sol.
Àmbit territorial del conveni — un conveni provincial no s’aplica igual que un d’estatal del mateix sector.
Conveni d’empresa propi, si existeix — prioritat limitada a les matèries taxades de l’art. 84.2 ET; mai en el salari base amb caràcter general.
Vigència i ultraactivitat — un conveni denunciat pot continuar aplicant-se fins que se substituïsca per un altre.
Informació escrita sobre el conveni aplicable — el RD 1659/1998 exigeix donar-la per escrit, en el contracte o per un altre mitjà vàlid.
Imaginem un restaurant a Benidorm que, a més del servei en sala, oferix càtering per a bodes i esdeveniments en la zona. Si l’hostaleria és realment la seua activitat principal i l’àmbit funcional del conveni provincial d’hostaleria d’Alacant inclou eixa activitat, eixe conveni serà un candidat raonable que cal verificar en el seu text vigent, no donar-ho per fet només pel tipus de negoci. El nom del negoci —encara que incloga la paraula «càtering»— tampoc determina la resposta per si sol.
Per a localitzar el text vigent d’eixe conveni provincial pot partir del catàleg de convenis col·lectius d’Alacant.
Si l’activitat de l’empresa encaixa raonablement en més d’un conveni, convé:
1. Revisar quin descriu amb més precisió l’activitat principal real del negoci.
2. Comprovar si existeix un conveni d’empresa propi que s’haja d’aplicar amb preferència en les matèries taxades de l’art. 84.2 ET.
3. Verificar la vigència del conveni candidat (data, pròrrogues, denúncia).
4. Comptar amb assessorament i gestió laboral especialitzat abans de fixar condicions de contractació, perquè un error ací afecta salaris, jornada i cotitzacions des del primer contracte.
Si després de revisar l’activitat i els àmbits aplicables continua sense estar clar quin conveni correspon, no s’ha de triar un per conveniència: pot consultar-se el Mapa de Negociació Col·lectiva de la CCNCC, revisar els seus dictàmens sobre casos semblants o plantejar una consulta formal, a més de comptar amb assessorament professional laboral.
No com a norma general. El conveni aplicable ve determinat per l’activitat real de l’empresa, no per preferència. Si continuen els dubtes, consulta el Mapa de Negociació Col·lectiva de la CCNCC o planteja una consulta formal.
S’aplica el conveni sectorial —estatal, autonòmic o provincial— que corresponga a l’activitat real de l’empresa segons el seu àmbit funcional i territorial.
En el Registre i Dipòsit de Convenis Col·lectius (REGCON) del Ministeri de Treball i Economia Social, en el butlletí oficial on es va publicar o, de manera orientativa, en el Mapa de Negociació Col·lectiva de la CCNCC.
Si tens dubtes sobre un permís, convé revisar l’Estatut dels Treballadors, el conveni aplicable i la situació concreta abans de respondre o reclamar.