Que et diguen que «l’empresa està malament» no canvia el que se’t deu. Si hi ha nòmines impagades, endarreriments o un finiquito pendent, convé revisar quines quantitats pots reclamar, quins documents reunir i quins terminis tens abans que el deute prescriga o la situació de l’empresa es complique més.
L’article 29 ET exigix pagar el salari puntualment i documentalment en la data convinguda o conforme als usos i costums; el període d’abonament de les retribucions periòdiques i regulars no pot excedir d’un mes. La dificultat de tresoreria no elimina el que es deu.
Quines quantitats es poden reclamar
Nòmines mensuals impagades, endarreriments salarials, hores extraordinàries no abonades, pagues extraordinàries i el finiquito pendent són les quantitats més habituals que es reclamen per la via de reclamació de quantitat, distinta del procediment d’acomiadament.
Nòmina, finiquito, hores extra i endarreriments
Cada concepte té el seu propi suport documental: les nòmines i el seu desglossament, el registre de jornada per a les hores extraordinàries, i el càlcul del finiquito per a les quantitats pendents en finalitzar la relació laboral. Convé revisar cadascun per separat, perquè l’import reclamable no sempre coincideix amb el que figura en l’últim rebut de salari.
Quins documents convé reunir
Nòmines dels últims mesos, contracte de treball, conveni col·lectiu aplicable, registre de jornada si es reclamen hores extraordinàries, i qualsevol comunicació de l’empresa reconeixent el deute o explicant el retard.
Un exemple, només a títol il·lustratiu
Imagina que l’empresa porta dos mesos sense pagar la nòmina completa i respon que «està passant un mal moment» sense concretar quan regularitzarà la situació. Reunir les nòmines pendents, el contracte i qualsevol missatge on l’empresa reconega el deute permet valorar amb dades, no amb la sensació d’urgència, quin és el següent pas més raonable. Aquest exemple és només il·lustratiu: cada situació depén dels documents i terminis concrets.
Reclamació amistosa, conciliació i demanda
Abans de demandar un deute salarial s’exigix, amb caràcter general, intentar la conciliació o mediació prèvia conforme a l’article 63 LRJS. A la Comunitat Valenciana es pot tramitar davant del SMAC. Hi ha excepcions en l’article 64 LRJS, per la qual cosa cal comprovar el procediment aplicable. Una negociació privada no substituïx per si sola el tràmit exigible ni permet desatendre els terminis.
Si l’empresa proposa un calendari de pagament, convé documentar el deute, els conceptes i els venciments. Eixe acord no garantix el cobrament ni equival per si mateix al títol que exigix FOGASA. Abans de signar o esperar, cal revisar els seus efectes sobre les accions i conservar prova de les reclamacions i respostes.
Terminis importants
Per a reclamar salaris a l’empresari, el termini general és d’un any des que cada quantitat es va poder exigir, conforme a l’article 59.2 ET. Les nòmines de mesos diferents poden tindre venciments i còmputs diferents. No és un termini que s’haja de comptar sempre de manera contínua: pot haver-hi actes que interrompen la prescripció.
L’article 1973 del Codi Civil preveu la reclamació judicial, la reclamació extrajudicial del creditor i el reconeixement del deute pel deutor. La seua eficàcia en el cas concret exigix poder acreditar l’acte i el seu abast. Convé conservar prova del contingut i la recepció de la reclamació; una conversa informal o la mera espera d’una resposta no s’han de donar per suficients.
Davant de FOGASA hi ha una cautela addicional: l’article 23.5 LRJS establix que la reclamació extrajudicial a l’empresari o el reconeixement de deute per este no produïxen per si sols efecte interruptiu davant del Fons. L’excepció prevista per al reconeixement davant d’un servici administratiu de mediació, arbitratge o conciliació, o en acta de conciliació en un procés judicial, s’ha de comprovar amb el títol concret. No s’ha de suposar que reclamar només a l’empresa conserva també la garantia de FOGASA.
La sol·licitud de conciliació o mediació interromp la prescripció i, per a les accions subjectes a caducitat, suspén esta. L’article 65.1 LRJS regula el reinici o la represa des de l’endemà de l’intent de conciliació o del transcurs de quinze dies hàbils sense celebrar-se. Els trenta dies de l’article 65.2 es referixen a donar per complit el tràmit; no són una ampliació automàtica de qualsevol termini per a demandar. Si també hi ha un acomiadament, el seu termini de vint dies hàbils és diferent del del deute salarial.
Reclamar el que es deu i demanar l’extinció del contracte són vies diferents
Els impagaments o retards continuats també poden permetre sol·licitar judicialment l’extinció indemnitzada del contracte conforme a l’article 50 ET. No és una baixa voluntària ni una extinció automàtica per enviar una carta. L’article 50.2 remet a la indemnització prevista per a l’acomiadament improcedent, sense que això signifique que FOGASA cobrirà tot l’import.
La redacció vigent des del 3 d’abril de 2025 considera retard superar en quinze dies la data fixada per a pagar el salari. Preveu tres mensualitats completes degudes en un any, encara que no siguen consecutives, o retards en el pagament durant sis mesos, tampoc necessàriament consecutius. Estos supòsits no esgoten els casos que l’òrgan judicial pot apreciar com a causa justa. No s’han de convertir en la instrucció d’esperar sempre a tres nòmines ni aplicar eixa conclusió a l’exemple il·lustratiu de dos mesos.
La decisió ha de valorar documents, continuïtat de l’incompliment i vies de protecció. No convé dimitir ni deixar d’acudir al treball pel compte propi creient que això activa l’article 50. Si es necessita deixar de prestar servicis mentre es resol l’assumpte, cal examinar les mesures legalment disponibles per al cas. Si hi ha concurs i s’inicia el procediment d’acomiadament col·lectiu, l’article 185 TRLC preveu la suspensió de determinats processos individuals i els efectes de la interlocutòria posterior. Cal revisar la competència i l’estat del procediment concret.
FOGASA: salaris, indemnitzacions i requisits diferents
FOGASA pot garantir determinats deutes laborals impagats quan concorren els supòsits legals d’insolvència o concurs. La simple dificultat de tresoreria o el reconeixement privat de l’empresari no basten. El Fons comprova la procedència de la prestació i aplica els límits de l’article 33 ET.
Fora del concurs, l’article 33.6 ET exigix que, instada l’execució, no s’aconseguisca satisfer els crèdits laborals i que la declaració d’insolvència es dicte amb audiència prèvia de FOGASA. Que l’empresa diga que no pot pagar no equival a eixa declaració.
Per a salaris, l’article 33.1 ET preveu quantitats reconegudes com a salarials en un acte de conciliació o en una resolució judicial. El mòdul està limitat al doble de l’SMI diari amb prorrata de pagues extraordinàries i hi ha un màxim de cent vint dies. Una liquidació final pot reunir conceptes de naturalesa diferent: no tot el que hi figure és salari cobert pel Fons.
Per a indemnitzacions, l’article 33.2 ET exigix els títols i les causes que enumera: sentència, interlocutòria, conciliació judicial o resolució administrativa en els supòsits legalment coberts. No s’ha de confondre eixa resolució administrativa amb qualsevol acord davant del SMAC. La FAQ oficial de FOGASA exclou, amb caràcter general, les indemnitzacions reconegudes en conciliació administrativa, i arreplega com a excepcions les derivades d’un expedient de regulació d’ocupació d’extinció motivat per força major i les derivades de la finalització d’un contracte temporal. La cobertura no es presumix per la sola existència de l’acord.
En un concurs s’apliquen, a més, les regles de l’article 33.3 ET sobre intervenció del Fons i reconeixement del crèdit en la llista de creditors o com a deute de la massa per l’òrgan competent, amb la quantia i els altres requisits exigits. La interlocutòria que obri el concurs no reconeix per si sola tots els deutes. Per a les indemnitzacions hi ha regles de càlcul i límits propis, inclòs el règim concursal: la quantitat garantida pot ser inferior a la reconeguda davant de l’empresa.
La sol·licitud de prestacions a FOGASA té el seu propi termini: l’article 33.7 ET establix un any des de l’acte de conciliació, sentència, interlocutòria o resolució laboral corresponent que reconeix el deute o fixa la indemnització. Pot interrompre’s per les accions executives, el reconeixement del crèdit en el concurs i les altres formes legals. Este còmput no s’ha de confondre amb l’any per a reclamar cada salari a l’empresari.
El pas següent s’ha de decidir a partir del deute, els títols disponibles i els terminis acreditats. La transparència de l’empresa o el nombre de persones afectades no substituïxen eixa comprovació. Abans d’acceptar una espera o una indemnització pactada, convé verificar què es reconeix, com es pot exigir i quina part podria quedar fora de FOGASA.