No hi ha una xifra fixa «oculta» en la nòmina: si s’han fet hores extraordinàries sense registrar o la categoria no correspon a les funcions reals, la reclamació depén del registre de jornada, el conveni aplicable i el termini d’un any per a reclamar quantitats.
No existeix una quantitat fixa «oculta» en cada nòmina esperant a ser reclamada. Si se sospita que hi ha hores extraordinàries sense pagar o que la categoria professional no correspon a les funcions que realment es desenvolupen, la resposta depén de dades concretes: el registre de jornada, el conveni col·lectiu aplicable i el termini legal per a reclamar quantitats.
Aquest article separa dues qüestions que solen barrejar-se: el pagament d’hores extraordinàries i la classificació professional correcta. Ambdues poden generar una reclamació de quantitat, però es proven i es calculen de forma distinta.
Des de la reforma introduïda pel Reial decret llei 8/2019, l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors obliga totes les empreses, siga quina siga la seua grandària o sector, a registrar diàriament l’horari concret d’inici i fi de la jornada de cada persona treballadora. L’empresa ha de conservar aquests registres durant quatre anys i posar-los a disposició de la persona treballadora, els seus representants i la Inspecció de Treball. Sense aquest registre, és més difícil per a l’empresa desvirtuar la reclamació d’hores extraordinàries.
Quan l’empresa no porta el registre exigit, o el porta de forma incompleta, la persona treballadora no queda sense defensa: pot acreditar la seua jornada real per altres mitjans (missatges, testimonis, quadrants interns) i l’absència de registre juga en contra de l’empresa a l’hora de valorar la prova. A més, no registrar la jornada està tipificat com a infracció greu en l’article 7.5 de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social, amb la sanció administrativa corresponent per a l’empresa, independentment de la reclamació individual de quantitat.
L’article 35 de l’Estatut dels Treballadors defineix les hores extraordinàries com les que excedeixen la jornada ordinària pactada. La seua realització és voluntària llevat de pacte o conveni en contra, amb un límit legal de 80 hores anuals (llevat de les derivades de força major). Han de compensar-se mitjançant descans equivalent dins dels quatre mesos següents, llevat que el conveni col·lectiu o el contracte preveuen el seu abonament, cas en què el preu no pot ser inferior al valor de l’hora ordinària.
L’article 22 de l’Estatut dels Treballadors exigeix que el sistema de classificació professional s’establisca per grups professionals mitjançant criteris objectius, lligats a les funcions que realment es desenvolupen i no al nom del lloc que figura en el contracte. Si una persona realitza de forma habitual funcions d’un grup superior al que té reconegut, pot correspondre la reclassificació i, si escau, la diferència salarial corresponent, segons el que preveja el conveni aplicable.
La reclassificació no és automàtica per realitzar puntualment una tasca de més responsabilitat: la llei exigeix habitualitat. Tampoc depén del que diga el contracte o el nom del lloc en la nòmina, sinó de les funcions que efectivament es desenvolupen dia a dia. Per això convé documentar de forma concreta quines tasques es realitzen i amb quina freqüència, més enllà de la percepció subjectiva de cada persona sobre el seu propi treball.
L’article 59.2 de l’Estatut dels Treballadors fixa en un any el termini de prescripció per a reclamar quantitats derivades del contracte de treball, comptat des que l’acció va poder exercitar-se. A la pràctica, això limita el període de nòmina que pot reclamar-se: convé actuar com abans millor en lloc d’esperar.
En hostaleria són habituals els torns partits, els pics de temporada i els plusos específics (nocturnitat, festius, idiomes) regulats en el conveni provincial o sectorial aplicable. Aquests elements afecten tant el càlcul de les hores extraordinàries com la categoria professional, però varien d’un conveni a un altre: el que correspon en un establiment no ha de ser igual en un altre, fins i tot dins del mateix sector i la mateixa comarca.
Imagina una persona contractada com a ajudant de cuina que, segons el seu registre de jornada, realitza de forma habitual funcions pròpies de cuiner o cuinera i treballa regularment més hores de les pactades sense que consten compensades. Aquest cas podria donar lloc a dues reclamacions distintes (categoria i hores extraordinàries), però l’import exacte només pot determinar-se revisant el registre de jornada, les nòmines i el conveni aplicable, no amb una xifra estimada per endavant.
Convé reunir el registre de jornada (o sol·licitar-lo a l’empresa), les nòmines de l’últim any, el contracte de treball i el conveni col·lectiu aplicable. Amb aquesta documentació es pot valorar si existeix una diferència real entre el treballat i el pagat, i si la categoria reconeguda es correspon amb les funcions efectivament desenvolupades.
El principal mitjà de prova és el registre de jornada, obligatori per a tota empresa des de 2019. També poden servir nòmines, comunicacions internes o testimonis, però el registre és la referència legal.
Sí, 80 hores anuals amb caràcter general, llevat de les derivades de força major. El conveni aplicable pot fixar condicions addicionals sobre la seua compensació.
La categoria o grup professional ha de correspondre a les funcions que realment es desenvolupen, no només al nom del lloc en el contracte. Si no coincideixen de forma habitual, pot procedir la reclassificació.
Un any des que la quantitat va poder reclamar-se, segons l’article 59.2 de l’Estatut dels Treballadors. Passat aqueix termini, la part prescrita ja no pot reclamar-se.
No. Els plusos, torns i condicions concretes depenen del conveni col·lectiu aplicable a cada empresa, que pot variar segons la província o l’àmbit del conveni.
Si tens dubtes sobre un permís, convé revisar l’Estatut dels Treballadors, el conveni aplicable i la situació concreta abans de respondre o reclamar.