Què s’ha aprovat i quina norma està vigent hui
El Ministeri de Treball va comunicar el 17 de novembre de 2026 l’aprovació d’una pujada del 5,3 % del salari mínim per a 2027. La quantia anunciada és de 1.286 € bruts en cadascuna de catorze pagues. La nota oficial en PDF confirma 18.004 € anuals, 42,87 € diaris i les referències especials de 60,88 € per jornada i 10,06 € per hora.
Cal distingir l’aprovació del Govern, el projecte, la publicació i l’entrada en vigor. En la data de revisió, 17/11/2026, no hem localitzat en el BOE el reial decret definitiu de l’SMI 2027. El projecte oficial, que encara deixa sense completar el número i la data del decret, preveu l’entrada en vigor i els efectes des de l’1 de gener de 2027. Si el text publicat introdueix diferències, serà el que s’haurà d’aplicar. No correspon modificar una nòmina de novembre només per este anunci.
Per a 2026, la referència publicada continua sent el Reial decret 126/2026: 1.221 € mensuals en catorze pagues i 17.094 € anuals per a jornada completa. Les xifres de 2027 d’este article s’identifiquen com a anunciades i recollides en el projecte; no es presenten com un dret ja exigible hui.
Taula comparativa de l’SMI 2026 i l’anunciat per a 2027
| Referència bruta | 2026: norma publicada | 2027: anunci i projecte |
|---|
| Mensual, en 14 pagues | 1.221,00 € | 1.286,00 € |
|---|
| Mínim anual, jornada completa | 17.094,00 € | 18.004,00 € |
|---|
| Equivalent mensual en 12 pagues | 1.424,50 € | 1.500,33 € aprox. |
|---|
| Quantia diària, segons la modalitat de salari | 40,70 € | 42,87 € |
|---|
La diferència és de 65 € per paga en el repartiment de catorze pagues i de 910 € anuals. El 5,3 % anunciat és un percentatge arredonit: no s’ha d’utilitzar eixe arredoniment per a obtindre una quantitat anual inferior als 18.004 € anunciats. Són imports bruts, abans de les deduccions legals que corresponguen.
12 o 14 pagues: el mínim anual no canvia
El càlcul de referència és 1.286 × 14 = 18.004 €. Dividir eixe total entre dotze dona 1.500,333… € mensuals. Si es mostren 1.500,33 € en les dotze nòmines, la suma és de 18.003,96 €: cal ajustar els cèntims per a respectar el mínim anual. Amb 12 pagues, l’equivalent teòric de la diferència anual és d’uns 75,83 € mensuals, no 65 €.
L’article 31 de l’Estatut dels Treballadors reconeix les pagues extraordinàries i permet que el conveni col·lectiu n’acorde el prorrateig. L’equivalència matemàtica en dotze mensualitats no autoritza, per si sola, a canviar el sistema de cobrament que corresponga. A més, que les extres es prorrategen en la base de cotització d’acord amb l’article 147 de la LGSS és una qüestió diferent d’abonar-les prorratejades en la nòmina.
Mitja jornada i altres jornades parcials: taula amb referència de 40 hores
L’article 1 del projecte de 2027 referix la quantia a la jornada legal de cada activitat i preveu la proporció per a una jornada inferior. Estos exemples suposen un any complet de treball ordinari i una jornada completa comparable de 40 hores setmanals. No fixen la jornada de cap conveni ni inclouen hores extraordinàries.
| Hores setmanals | Percentatge de 40 h | Anual brut | En 14 pagues | En 12 pagues, aprox. |
|---|
| 10 | 25 % | 4.501,00 € | 321,50 € | 375,08 € |
|---|
| 20 | 50 % | 9.002,00 € | 643,00 € | 750,17 € |
|---|
| 30 | 75 % | 13.503,00 € | 964,50 € | 1.125,25 € |
|---|
| 40 | 100 % | 18.004,00 € | 1.286,00 € | 1.500,33 € |
|---|
La fórmula és: mínim anual de jornada completa × jornada contractada ÷ jornada completa comparable. Si el conveni establix una jornada completa de 37,5 hores, treballar-ne 30 suposa el 80 %, no el 75 %: l’exemple anual seria de 14.403,20 €. Quan la distribució siga irregular, s’ha de comparar la jornada del mateix període, per exemple l’anual. En contractes d’una part de l’any també cal considerar el període treballat i la meritació de les extres. Els arredoniments mensuals no substituïxen la comprovació anual.
Compensació i absorció: per què no totes les nòmines pugen 65 €
Els articles 26.5 i 27 de l’Estatut i l’article 3 del projecte obliguen a mirar la retribució comparable en conjunt i en còmput anual. La pujada de l’SMI no és una pujada general del 5,3 % de tots els salaris, ni convertix necessàriament el salari base aïllat en 1.286 €. També poden existir increments de conveni o pactats que s’hagen de complir encara que ja se supere l’SMI.
- Salari base i complements: identifica què retribuïx cada concepte, com es merita i què permet el conveni o el contracte. No dones per fet que tots els plusos són intercanviables.
- Percepcions extrasalarials: els reintegraments reals de despeses i altres quantitats excloses del salari per l’article 26.2 no servixen per a completar l’SMI. El nom «transport» o «dietes» no és suficient: importa la seua naturalesa real.
- Salari en espècie: no pot reduir el mínim que s’ha de satisfer en diners. Això es referix al brut en diners, no al fet que eixe import arribe íntegre al compte després de cotitzacions i retencions.
- Treball addicional: separa les hores extraordinàries de la remuneració de la jornada ordinària. Tampoc comptes les cotitzacions empresarials com a salari de la persona treballadora.
La Crònica oficial de la Sala Quarta del Tribunal Suprem, apartat 20.2, explica la comparació amb els complements salarials, inclosa l’antiguitat i, segons el cas, conceptes variables, atenent el conveni i les excepcions legals o convencionals. No es pot concloure que un plus queda fora de l’SMI només perquè es diga «antiguitat».
Hi ha dos preguntes diferents: quines quantitats compten en comparar amb l’SMI i quines pot absorbir o modificar l’empresa. Una clàusula que protegix un complement requerix interpretar-ne l’abast; no autoritza a eliminar-lo ni implica automàticament que s’haja d’afegir sempre per damunt de l’SMI. Les partides no compensables segons la regla aplicable s’han de respectar. Els incentius no meritats o merament previstos no justifiquen donar per cobert el mínim: cal comprovar la retribució realment deguda i abonada.
Tres casos per a entendre l’ajust, sense convertir-los en una regla universal
Són supòsits il·lustratius per a 2027 si el BOE manté les quanties anunciades. Es referixen a una persona a jornada completa durant tot l’any, amb imports bruts comparables de treball ordinari. No calculen nets, quotes empresarials ni possibles millores obligatòries d’un conveni concret.
1. Salari anual de 17.094 €: inferior al nou mínim anunciat
Si tota eixa quantitat és salari computable i no hi ha altres circumstàncies, faltarien 910 € per a arribar a 18.004 €. L’ajust no seria una gratificació discrecional: caldria assegurar el mínim que resulte exigible quan entre en vigor la norma definitiva. La distribució entre nòmines i extres ha de respectar el conveni i el sistema de pagament aplicable.
2. Salari anual de 19.600 €: superior al mínim anunciat
En este supòsit se supera la referència de 18.004 € en 1.596 €. La pujada de l’SMI, per si sola, no obliga a sumar altres 65 € a cada paga. Això no elimina una revisió salarial exigida per conveni, contracte o una altra garantia: s’han de comprovar per separat.
3. Base anual de 16.800 € i un concepte addicional de 1.000 €
Si eixos 1.000 € són salari que es pot computar en la comparació i les regles aplicables permeten la compensació, el total seria de 17.800 € i faltarien 204 €. Si són un reintegrament real de despeses, no completen el mínim: la comparació partiria de 16.800 € i la diferència seria de 1.204 €. Si el conveni protegix el complement, cal estudiar eixa clàusula abans de decidir l’ajust. La mateixa xifra en un rebut no permet arribar a la mateixa conclusió jurídica.
IRPF: una deducció, la retenció i l’impost final són coses diferents
En les consultes al BOE, Hisenda i AEAT fetes per a esta revisió no hem localitzat una adaptació fiscal publicada que permeta afirmar una exempció general de l’SMI 2027 de 18.004 €. El projecte laboral no crea, per si mateix, una exempció d’IRPF. La informació d’Hisenda sobre la modificació de 2026 i la de l’AEAT s’han de llegir amb la seua data i abast.
La disposició addicional 61a de la Llei de l’IRPF, en la redacció publicada des de 2026, preveu una deducció per rendiments del treball: fins a 590,89 € per a rendiments d’eixa classe iguals o inferiors a 17.094 €, amb reducció progressiva en el tram superior i ingressos de treball inferiors a 20.048,45 €. Exigix, entre altres condicions, que les altres rendes no exemptes no superen 6.500 €, i té el límit de quota previst en la llei. No és un pagament automàtic ni una nova deducció de 2027 ja comprovada per a l’import anunciat.
La retenció de la nòmina és un pagament a compte, calculat segons les dades i les regles del Reglament de l’IRPF; la tributació final es determina en liquidar l’impost, amb les deduccions que pertoquen. Una retenció zero no significa, per si sola, que no hi haja obligació de declarar. Tampoc s’ha de confondre la declaració de l’exercici 2026, presentada normalment en 2027, amb el tractament dels salaris de l’exercici 2027. Esta explicació fiscal es referix al règim comú; els territoris forals tenen normativa pròpia.
Cotitzacions i cost empresarial: no hi ha un net ni un percentatge universal
L’article 147 de la LGSS regula la base de cotització i la distribució de percepcions amb venciment superior al mensual. La nòmina neta depén de les cotitzacions de la persona treballadora, la retenció aplicable i les seues circumstàncies. Per a l’empresa cal afegir les quotes que li corresponguen: hi intervenen les bases, els tipus, el contracte, l’activitat, les contingències i les possibles bonificacions. S’han d’utilitzar les regles publicades aplicables a 2027, incloses les d’efectes futurs; no inventem una quota ni un cost total a partir d’un percentatge genèric.
Temporals de curta duració i ocupació de llar: dos referències específiques
L’article 4 del projecte, pàgines 4 i 5 recull 60,88 € per jornada legal per a persones amb contracte de duració determinada els servicis de les quals a la mateixa empresa no excedisquen de 120 dies. És una referència que incorpora les proporcions de diumenges, festius i dos extres previstes en eixe article. Les vacances tenen una regla pròpia: no s’ha d’afirmar que sempre queden incloses, sense més, en eixos 60,88 €. No és la tarifa diària general de qualsevol contracte temporal.
Els 10,06 € es referixen al treball de llar per hores en règim extern i a l’hora efectivament treballada, amb tots els conceptes retributius compresos en eixe supòsit, segons el projecte i l’article 8.5 del Reial decret 1620/2011. No són el cost total de qui ocupa ni el preu universal de tota modalitat d’ocupació domèstica. En estos mínims també es protegix la retribució en diners.
Què han de comprovar les empreses abans de tancar les nòmines de 2027
- Identificar el conveni, la categoria, la jornada completa comparable i el percentatge de jornada de cada contracte.
- Separar salari base, complements i partides extrasalarials; revisar-ne la naturalesa i les garanties que no es puguen compensar o suprimir.
- Reconstruir el salari brut anual comparable, incloses les extres degudes, per al mateix període i jornada. No confiar només en una mensualitat ni en incentius estimats.
- Analitzar compensació i absorció amb el conveni i els pactes aplicables. Superar l’SMI no permet incomplir una altra pujada obligatòria.
- Comparar amb el mínim aplicable i calcular la diferència, si n’hi ha. Revisar per separat els supòsits de fins a 120 dies i el treball domèstic extern per hores.
- Preparar les actualitzacions, comprovar el text definitiu del BOE i executar-les quan siguen exigibles. Validar després nòmines, extres, cotitzacions i retencions, conservant el criteri i els càlculs.
Per a revisar un cas propi, comença pel conveni col·lectiu aplicable i distingix el salari ordinari de les hores extraordinàries. Revisa sempre el període, la jornada i els conceptes abans de concloure quant ha d’augmentar una nòmina.