No existeix una «indemnització màxima» automàtica per acomiadament improcedent: l’import depén de l’antiguitat, el salari i si el contracte és anterior o posterior al 12 de febrer de 2012. Què diu la llei i quins terminis cal complir.
Un acomiadament és improcedent quan l’empresa no acredita la causa al·legada o incompleix els requisits de forma exigits. La conseqüència no és una xifra fixa: la indemnització es calcula amb regles concretes de l’Estatut dels Treballadors que depenen de l’antiguitat i el salari de cada persona. No existeix una «indemnització màxima» que es concedisca automàticament, per molt que aquest siga el titular habitual a internet.
Aquest article explica la diferència entre acomiadament procedent, improcedent i nul, el termini per a reclamar, el paper del SMAC, com es calcula la indemnització en el cas general i per què cada cas concret necessita revisió abans de donar una xifra.
Un acomiadament és procedent quan l’empresa prova la causa al·legada i respecta la forma legal: no genera indemnització addicional a la que, si escau, corresponga per la pròpia causa. És improcedent quan la causa no queda acreditada o hi ha defectes de forma rellevants: dona dret a indemnització o readmissió. És nul quan vulnera un dret fonamental (per exemple, discriminació o determinades situacions d’embaràs o conciliació): obliga sempre a la readmissió amb abonament dels salaris deixats de percebre.
L’article 103 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social fixa un termini de caducitat de 20 dies hàbils des de l’acomiadament per a impugnar-lo judicialment. Abans de demandar és obligatori intentar la conciliació o mediació prèvia davant el servei administratiu corresponent (el SMAC o l’organisme equivalent de cada comunitat autònoma), tal com exigeix l’article 63 d’aquesta mateixa llei.
Presentar la papereta de conciliació interromp el termini de 20 dies: el còmput es reprén l’endemà hàbil de l’acte de conciliació o, si no arriba a celebrar-se, 15 dies després d’haver-la sol·licitada. El SMAC no resol el fons de l’assumpte ni imposa una indemnització: és un tràmit previ obligatori en què les parts poden arribar a un acord sense necessitat de judici.
Amb caràcter general, l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors fixa la indemnització en 33 dies de salari per any de servei, prorratejant per mesos els períodes inferiors a un any, amb un màxim de 24 mensualitats. Es calcula sobre el salari real (inclosos els complements que corresponguen segons conveni o contracte), no només sobre el salari base.
Per a contractes formalitzats abans d’aqueixa data, la disposició transitòria cinquena de la Llei 3/2012 estableix un càlcul mixt: 45 dies de salari per any de servei pel temps treballat fins al 12 de febrer de 2012, i 33 dies de salari per any pel temps posterior. El resultat no pot superar els 720 dies de salari, llevat que el càlcul del primer tram (l’anterior a 2012) ja done per si sol un nombre de dies superior, cas en què eixe import passa a ser el màxim aplicable, sense poder superar mai les 42 mensualitats.
Imagina una persona contractada en 2015 amb un salari de 1.500 € bruts mensuals, acomiadada en 2026 després d’11 anys de servei. Aplicant el càlcul general (contracte posterior a 2012), la indemnització orientativa seria de 33 dies per cadascun d’eixos 11 anys, sense superar 24 mensualitats. Aquest exemple és purament il·lustratiu: no substitueix el càlcul real, que exigeix revisar el salari exacte, els complements, la data d’alta i el conveni aplicable.
Declarat improcedent l’acomiadament, l’empresa disposa de cinc dies per a optar entre readmetre la persona treballadora o abonar la indemnització. Si opta per la readmissió, han d’abonar-se també els salaris deixats de percebre des de l’acomiadament fins a la notificació de la sentència (salaris de tramitació). Quan qui va ser acomiadat és representant legal dels treballadors o delegat sindical, l’opció correspon sempre a aquesta persona, no a l’empresa.
La xifra final depén de dades concretes: salari real amb tots els seus complements, antiguitat exacta, data d’alta respecte al 12 de febrer de 2012 i, de vegades, del conveni col·lectiu aplicable si millora les condicions legals. També convé valorar si hi ha indicis de nul·litat (no només d’improcedència), perquè les conseqüències són distintes. No existeixen indemnitzacions «màximes» garantides ni resultats idèntics entre dos casos que només s’assemblen per damunt: convé revisar la documentació concreta abans de reclamar.
No. La indemnització es calcula amb regles concretes (antiguitat, salari i, si escau, data anterior o posterior al 12 de febrer de 2012), no amb una xifra fixa o «màxima» igual per a tots els casos.
20 dies hàbils des de l’acomiadament, amb caràcter de caducitat. Abans de demandar cal intentar la conciliació prèvia davant el SMAC, la qual cosa interromp aquest termini.
L’improcedent dona dret a indemnització o readmissió, a elecció de l’empresa. El nul (per exemple, per vulnerar un dret fonamental) obliga sempre a la readmissió amb abonament dels salaris deixats de percebre.
Sí. Pel temps treballat abans del 12 de febrer de 2012 s’apliquen 45 dies de salari per any en lloc de 33, amb un topall conjunt de 720 dies llevat d’excepcions que poden arribar fins a 42 mensualitats.
Els salaris deixats de percebre des de l’acomiadament fins a la sentència, que s’abonen només si l’empresa opta per la readmissió en lloc de pagar la indemnització.
Si tens dubtes sobre un permís, convé revisar l’Estatut dels Treballadors, el conveni aplicable i la situació concreta abans de respondre o reclamar.