No existeix un permís legal general de 35 hores per a acompanyar a qualsevol familiar al metge. La resposta depén de l’Estatut dels Treballadors, del conveni aplicable i, si escau, d’acords d’empresa.
El dubte és molt habitual: una persona treballadora necessita acompanyar un familiar al metge i pregunta si l’empresa ha de concedir-li un permís retribuït. La resposta curta és prudent: depén. L’Estatut dels Treballadors reconeix diversos permisos retribuïts, però no estableix una bossa general de 35 hores per a acompanyar al metge a qualsevol familiar.
Aqueixa xifra de 35 hores procedeix d’un supòsit concret: el conveni estatal de Contact Center i el pla d’igualtat de Servinform, analitzats pel Tribunal Suprem en la sentència 496/2024, de 20 de març de 2024. Per això convé separar tres plans distints: el que diu la llei estatal, el que pot ampliar el conveni col·lectiu i el que va resoldre el Suprem en aquell cas sectorial.
No hi ha cap regla legal que permeta afirmar que tota persona treballadora a Espanya té 35 hores retribuïdes a l’any per a portar un familiar al metge. Si una empresa o una persona treballadora necessita saber si eixe permís existeix, el primer pas és revisar el conveni col·lectiu aplicable i qualsevol acord intern que millore els permisos legals.
Pot haver-hi convenis que reconeguen permisos per a consultes mèdiques pròpies, per a acompanyar fills o familiars, o per a determinats supòsits de dependència. Però eixes millores no es poden traslladar automàticament a tots els sectors. El que existeix en un contact center no ha d’existir necessàriament en una botiga, un hotel, una oficina o una xicoteta empresa d’un altre àmbit.
L’article 37.3 de l’Estatut dels Treballadors regula distints permisos retribuïts. Inclou, entre d’altres, permisos per matrimoni, naixement, defunció, accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica de familiars, i també el deure inexcusable de caràcter públic i personal pel temps indispensable.
El deure inexcusable no és una fórmula general per a qualsevol visita mèdica familiar. Està pensat per a obligacions de caràcter públic i personal que no es poden atendre fora de la jornada. A la pràctica, no convé usar-lo com a resposta automàtica davant d’una consulta mèdica ordinària d’un familiar si el conveni no ho preveu.
Després del Reial decret llei 5/2023, l’Estatut va incorporar el permís retribuït per força major familiar, de fins a quatre dies a l’any, que es pot gaudir per hores quan calga atendre motius familiars urgents relacionats amb familiars o persones convivents. De nou, la clau és el supòsit concret: no tota cita mèdica rutinària encaixa per si mateixa en la força major.
La llei estatal estableix un sòl mínim de permisos, però no esgota totes les situacions de conciliació. Per això molts detalls es completen en els convenis col·lectius: qui pot usar el permís, per a quins familiars, durant quant de temps, amb quin justificant i si es retribueix o no. En matèria d’acompanyament mèdic, eixa lectura del conveni és imprescindible.
El conveni col·lectiu pot millorar els permisos reconeguts per la llei. Pot regular bosses d’hores, permisos per a consultes de la Seguretat Social, permisos per a acompanyament de menors, familiars dependents o persones a càrrec, i requisits de justificació. També pot limitar el permís a determinats parentius o a situacions de dependència real.
Per això una empresa no hauria de respondre només pel que ha llegit a internet, i una persona treballadora no hauria de demanar el permís donant per fet que una sentència d’un altre sector s’aplica al seu cas. La pregunta correcta és: quin conveni s’aplica a aquesta empresa i què diu exactament sobre consultes mèdiques i acompanyament familiar.
El cas que va originar la confusió tractava d’una regulació convencional i empresarial concreta. El conveni col·lectiu estatal de Contact Center contemplava una bossa anual de 35 hores per a assistència a consultes mèdiques de la Seguretat Social. A Servinform, el seu pla d’igualtat va ampliar aquella previsió a l’acompanyament de fills, pares i persones dependents a càrrec de la persona treballadora.
La sentència del Tribunal Suprem 496/2024, de 20 de març de 2024, recurs 79/2022, ECLI:ES:TS:2024:1793, va desestimar el recurs de FS-CCOO i va confirmar la sentència de l’Audiència Nacional. Segons el brief de reconstrucció, el Suprem va concloure que aquell permís de 35 hores per a acompanyament mèdic de pares i mares només s’aplica quan el familiar depén econòmicament o està efectivament a càrrec de la persona treballadora.
El Suprem no va dir que totes les persones treballadores tinguen 35 hores, ni que totes les empreses puguen denegar qualsevol acompanyament mèdic. Va resoldre com s’havia d’interpretar una millora concreta d’un conveni i un pla d’igualtat concrets. La utilitat de la sentència està en recordar que les millores convencionals s’apliquen segons la seua redacció, la seua finalitat i les seues condicions.
Si el conveni no reconeix expressament un permís retribuït per a acompanyament mèdic, caldrà estudiar si el cas encaixa en un altre permís legal, si existeix una situació urgent de força major familiar, si hi ha una mesura de conciliació aplicable o si procedeix pactar l’absència com a permís no retribuït, recuperació d’hores, vacances o una altra fórmula ordenada.
En xicotetes empreses, documentar bé aquestes situacions evita conflictes: sol·licitud per escrit, justificant d’assistència quan procedisca, revisió del conveni i resposta coherent per a tota la plantilla. En cas de dubte, és preferible revisar el cas abans de convertir una excepció en una regla interna confusa.
La idea principal és senzilla: les 35 hores per a acompanyar al metge no són un permís legal general. Són una millora vinculada a un sector i a una empresa concreta, interpretada pel Tribunal Suprem en unes condicions determinades. Per a saber què correspon en cada cas cal llegir l’Estatut, el conveni col·lectiu aplicable i, si existeixen, els acords interns de l’empresa.
No com a regla general. Aquesta xifra procedeix del conveni de Contact Center i del cas Servinform analitzat en el brief, no de l’Estatut dels Treballadors per a tots els sectors.
Busca si regula consultes mèdiques, acompanyament de familiars, bossa d’hores, familiars inclosos, dependència o persona a càrrec, justificants i si el permís és retribuït.
És un permís retribuït de fins a quatre dies a l’any, que es pot gaudir per hores, per a atendre motius familiars urgents. No substitueix automàticament qualsevol visita mèdica rutinària.
Depén de la redacció del conveni o acord aplicable. En el cas Servinform, el Suprem va vincular el permís a familiars dependents o efectivament a càrrec.
No necessàriament. Molts convenis distingeixen entre assistència mèdica pròpia i acompanyament de familiars. Convé revisar cada permís per separat.
Si tens dubtes sobre un permís, convé revisar l’Estatut dels Treballadors, el conveni aplicable i la situació concreta abans de respondre o reclamar.